UNA AUTÒPSIA POLITICOSOCIAL DE LES VÍCTIMES DEL FRANQUISME DES DEL SUBTIERRO DEL CEMENTERI D’ALACANT

A la ciutat d’Alacant, en acabar la guerra, foren afusellades, als murs del Campament Militar de Rabassa i al Cementeri Municipal, 583 persones que, posteriorment, van ser soterrades al mateix recinte cementerial, l’infralocus, lloc de localització però també d’instrumentalització de les pràctiques d’infrahumanització lligades a la mort. Un total de 423 d’aquelles víctimes van ser depositades i abandonades en fosses comunes sense nom, condemnades, després d’assassinades, al subtierro, a l’oblit social i col·lectiu. Una forma extrema d’exili interior baix terra en el context d’una política d’extermini i repressió. Amb aquest treball, pretenem dignificar i recuperar la memòria d’aquelles víctimes del franquisme a través d’una mirada retrospectiva cap als orígens i les causes (mai justificades) del drama i amb una
minúciosa autòpsia politicosocial, un examen del conjunt de les víctimes que ens acosta a les seves històries, les seves vides i les seues trajectòries professionals, polítiques i institucionals.